En aquests moments l'ordre municipal on diu que CALP és el topònim oficial està en fase d'exposició pública per posteriorment ser ratificada per la Generalitat Valenciana.
Tot el món que estiga d'acord amb el topònim de CALP i l'informe de Jaume Pastor i Fluixà pot enviar el seu nom i DNI a la següent adreça:
elmeunomescalp@hotmail.com
INFORME JAUME PASTOR I FLUIXÀ
Un informe de l'historiador calpí Jaume Pastor i Fluixà defén el nom del municipi Calp enfront de Calpe, al considerar que esta última "és una traducció". L'historiador exposa que tradicional i històricament, el nom genuí del poble és en valencià.
Per a l'historiador, "Calp pertany a la cultura cristiana, els calpins som hereus i continuadors de la cultura dels repobladors del Regne de València del s. XIII i tenim l'obligació moral de transmetre als nostres descendents el llegat historicocultural que hem heretat dels nostres avantpassats".
Fluixà parla d'unes arrels antiquíssimes del topònim Calp, reconeix que la forma més antiga que es coneix és la que reflexa el Tractat de Caçola en 1179. L'historiador prosseguix afegint que la forma Calp apareix en tota la documentació oficial de l'Edat Mitjana, tant en l'escrita en llatí com en valencià, inclús en aquella redactada en castellà.
No obstant, durant el seu escrit, Pastor i Fluixà intenta esbrinar de quin mode es comença a introduir "la forma Calpe".
En este sentit, afirma que "a la llengua castellana li resulta difícil la pronunciació de les consonants finals. Esta llengua ha tingut un gran suport militar, oficial, cultural i social, raó per la qual han fet valdre la seua situació per a imposar-se. Un efecte d'això és afegir una e per a suport d'estes consonants".
Fluixà menciona com a exemples Alicante per Alacant, Elche per Elx, Crevillente per Crevillente. En canvi, reconeix que esta castellanització no ha ocorregut en noms com Benidorm o Polop.
En l'informe que presenta a l'Ajuntament, Jaume Pastor i Fluixà afirma que "en segles passats, hi havia una gran separació entre la cultura popular i allò que s'ha escrit, escrivien moltes vegades els pocs que sabien i eren tendents a fer-ho en castellà, el que ha abonat el terreny per a la substitució lingüística".
En el cas concret de Calp, l'historiador apunta que els senyors territorials de la mitat del segle XV eren de cultura aragonesa o castellana i, per tant, en la seua documentació es reflectia la forma "Calpe". A més, segons escriu, la segona gran onada castellanitzadora es va produir a partir de la centralització administrativa dels Borbó i es va generalitzar el nom en castellà.
Fluixà reconeix que "si en compte de la castellana, la dominació de la zona haguera sigut italiana, segurament haguera prosperat la forma Calpi, on hi ha textos que la usen".
Conclou afirmant que "la denominació genuïna és Calp i el seu reconeixement és el primer pas per a normalitzar la nostra llengua, encara hui marginada en molts aspectes en el poble de Calp".
Tot el món que estiga d'acord amb el topònim de CALP i l'informe de Jaume Pastor i Fluixà pot enviar el seu nom i DNI a la següent adreça:
elmeunomescalp@hotmail.com
INFORME JAUME PASTOR I FLUIXÀ
Un informe de l'historiador calpí Jaume Pastor i Fluixà defén el nom del municipi Calp enfront de Calpe, al considerar que esta última "és una traducció". L'historiador exposa que tradicional i històricament, el nom genuí del poble és en valencià.
Per a l'historiador, "Calp pertany a la cultura cristiana, els calpins som hereus i continuadors de la cultura dels repobladors del Regne de València del s. XIII i tenim l'obligació moral de transmetre als nostres descendents el llegat historicocultural que hem heretat dels nostres avantpassats".
Fluixà parla d'unes arrels antiquíssimes del topònim Calp, reconeix que la forma més antiga que es coneix és la que reflexa el Tractat de Caçola en 1179. L'historiador prosseguix afegint que la forma Calp apareix en tota la documentació oficial de l'Edat Mitjana, tant en l'escrita en llatí com en valencià, inclús en aquella redactada en castellà.
No obstant, durant el seu escrit, Pastor i Fluixà intenta esbrinar de quin mode es comença a introduir "la forma Calpe".
En este sentit, afirma que "a la llengua castellana li resulta difícil la pronunciació de les consonants finals. Esta llengua ha tingut un gran suport militar, oficial, cultural i social, raó per la qual han fet valdre la seua situació per a imposar-se. Un efecte d'això és afegir una e per a suport d'estes consonants".
Fluixà menciona com a exemples Alicante per Alacant, Elche per Elx, Crevillente per Crevillente. En canvi, reconeix que esta castellanització no ha ocorregut en noms com Benidorm o Polop.
En l'informe que presenta a l'Ajuntament, Jaume Pastor i Fluixà afirma que "en segles passats, hi havia una gran separació entre la cultura popular i allò que s'ha escrit, escrivien moltes vegades els pocs que sabien i eren tendents a fer-ho en castellà, el que ha abonat el terreny per a la substitució lingüística".
En el cas concret de Calp, l'historiador apunta que els senyors territorials de la mitat del segle XV eren de cultura aragonesa o castellana i, per tant, en la seua documentació es reflectia la forma "Calpe". A més, segons escriu, la segona gran onada castellanitzadora es va produir a partir de la centralització administrativa dels Borbó i es va generalitzar el nom en castellà.
Fluixà reconeix que "si en compte de la castellana, la dominació de la zona haguera sigut italiana, segurament haguera prosperat la forma Calpi, on hi ha textos que la usen".
Conclou afirmant que "la denominació genuïna és Calp i el seu reconeixement és el primer pas per a normalitzar la nostra llengua, encara hui marginada en molts aspectes en el poble de Calp".
16:47:41 . 26 En 2009